(1938) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Howard Robard Hughes Jr. 24 desembre 1905 Houston (Estats Units d'Amèrica) |
Mort | 5 abril 1976 (70 anys) Houston (Estats Units d'Amèrica) |
Causa de mort | infart de miocardi insuficiència renal |
Religió | Metodisme |
Formació | Institut Tecnològic de Califòrnia The Thacher School Universitat Rice Fessenden School |
Activitat | |
Camp de treball | Emprenedor |
Lloc de treball | Estats Units d'Amèrica |
Ocupació | productor de cinema, emprenedor, inventor, Enginyer d'aviació, director de cinema, aviador, productor |
Activitat | 1926 - |
Disciplina esportiva | golf |
Família | |
Cònjuge | Jean Peters (1957–1971) Ella Botts Rice (1925–1929) |
Parella | Terry Moore (1949–1976) Katharine Hepburn (1937–1938) |
Pares | Howard Robard Hughes i Allene Stone Gano |
Cronologia | |
7 juliol 1946 | accident aeri |
10 juliol 1938-14 juliol 1938 | circumnavegació |
Premis | |
Lloc web | hhmi.org |
|
Howard Hughes (24 de desembre de 1905 a Humble, Texas – 5 d'abril de 1976, Houston) va ser un magnat, aviador i enginyer estatunidenc. Des de la seva infantesa somiava ser pilot, productor de cinema i golfista. Excepte en això últim, va tenir èxit en tota la resta: va destacar en gran manera com a aviador, enginyer aeronàutic, empresari i productor de cinema. Destaquen les pel·lícules The Racket (1928), Hell's Angels ([1930), Scarface (1932) i The Outlaw (1943).[1] Va ser famós per les seves fites en l'aire, i per haver construït avions com el Hughes H-1 i l'hidroavió H-4 Hèrcules.[2] Els seus assoliments com a industrial i com a productor a Hollywood van ser molt importants. D'altra banda, les seves excentricitats, manies i el seu comportament llunàtic en general provenen del fet que patia trastorn obsessivocompulsiu (TOC).
Hughes, a més, va assolir una gran notorietat pública gràcies a la seva oposició al pseudo-monopoli de la icònica aerolínia nord-americà Pan Am, que disposava de la «Designació Legal» per realitzar exclusivament vols transatlàntics en Estats Units, veient-se embolicat en una batalla política i legal[3] que finalment va acabar amb l'esmentada legislació, permetent l'inici d'operacions en l'àrea de la seva pròpia línia aèria, la Trans World Airlines, mitjançant els seus avions Lockheed Constellation.